“Eines de país” (Viaempresa.cat, 17-6-19)

Eines de país

Aquest dilluns es constitueix el Ple de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Es tracta de l’organització social i empresarial més important que en els darrers mesos ha renovat els seus dirigents amb un clara voluntat de rejovenir i modernitzar la institució, de fer aflorar lideratges més d’acord amb la realitat d’una economia en accelerada transformació i amb una perspectiva de superar de superar les mirades curtes i sectorialitzades amb una visió més àmplia del conjunt del país.

Aquest caràcter disruptiu i capdavanter atorga als nous dirigents una responsabilitat addicional, tant de respondre a les expectatives creades com d’actuar de forma prou inclusiva per mantenir i reforçar el lideratge de la institució en l’àmbit econòmic i empresarial de Catalunya dins les noves coordenades que l’equip guanyador prtén establir.

En parlo en aquest article a viaempresa.cat:

Eines de país. Viaempresa.cat, 17-6-19

“Antes roja que rota” (L’Econòmic del PuntAvui, 9-6-19)

Antes roja que rota 1

El serial dels pactes municipals, especialment a Barcelona, torna a posar en evidència la desorientació de les elits catalanes i barcelonines, on sembla que torna a imposar-se el vell adagi de José Calvo Sotelo -sí, aquell que tenia una plaça que després del franquisme es va rebatejar amb el nom de Francesc Macià i que ara un candidat volia substituir per Montserrat Caballé-: “España, antes roja que rota“. De fet ja ho va dir no fa gaire l’inefable exministre Margallo, que “un atac terrorista se supera, la dissolució d’Espanya és irreversible”.  Tan irreversible que, al llarg de la història, cap país del món, després d’independitzar-se, ha volgut tornar a formar part de l’estat d’origen.

I és que les elits catalanes, aquelles que van encoratjar el capità general de Catalunya a prendre el poder l’any 1929, aquelles que deu anys després van sospirar alleujades pel retorn a l’ordre establert que els oferien els militars revoltats a l’Àfrica, les que van créixer o van consolidar el seu poder a l’empara primer del franquisme i després del règim del 78, també ho tenen clar. I ara malden per bastir la darrera trinxera unionista a les institucions catalanes amb l’antiga icona antisistema que cerca desesperadament la supervivència política.

“Antes roja que rota” . L’econòmic del PuntAvui, 9-6-19