“Què en fem, de les llagostes?” (La Vanguardia, 26-3-19)

La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, va qualificar, en una entrevista , el turisme de creuers com a plaga de llagostes. Una vegada més, quan l’actual equip de govern no se’n surt a l’hora de gestionar un problema, li aflora el subconscient prohibicionista. En aquest article apunto algunes opcions per millorar la gestió d’un fenomen que és evident que no podem aturar però que, ben portat, podem minimitzar-ne els efectes no desitjats i aprofitar-ne millor els beneficis que genera i que pot generar.

Què en fem, de les llagostes. La Vanguardia, 26-3-19

Nova oferta d’habitatge als polígons industrials (viaempresa.cat, 25-3-19)

Sovint diem que el problema de l’habitatge a Barcelona només pot solucionar-se en clau metropolitana. Però l’espai metropolità també és limitat, la seva ocupació ha crescut intensament tot i els darrers anys de crisi econòmica i cal anar amb molta cura en com l’administrem.

Per això, primer de tot hem de fixar-nos en els polígons industrials, un espai ja urbanitzat, destinat a unes activitats en profunda transformació i cada cop més compatibles amb les activitats residencials, que la nova indústria fins i tot necessita. Un bon nombre de polígons industrials metropolitans -i de la mateixa ciutat de Barcelona- constitueixen la reserva d’espai que més fàcilment, més ràpidament i amb menor impacte ambiental poden oferir nova oferta residencial.

En parlo en aquest article a viaempresa.cat:

https://www.viaempresa.cat/opinio/enric-llarch-oferta-habitatge-poligons-industrials_210134_102.html

“De la dualitat a l’empobriment generalitzat” (L’econòmic del PuntAvui, 10-3-19)

Caixabank, Naturgy, Ikea, Vodafone, Cellnex…
Totes grans empreses amb sucosos beneficis que anuncien importants regulacions d’ocupació

En els darrers temps tots hem fet servir sovint el concepte de dualitat per posar en evidència la separació entre dos col·lectius de sectors socials, de franges d’edat o d’empreses. Sempre hi ha un segment d’aquests col·lectius que manté, si fa o no fa, condicions similars a les anteriors a la crisi i a l’acceleració de la globalització. En l’altre costat, trobem els sectors que han hagut d’entomar de seguida l’impacte -habitualment negatiu a curt termini- d’aquests canvis.

Al mercat laboral sovint parlem també de dualitat, però els anuncis de la reducció de plantilles de moltes grans empreses -quasi sempre amb beneficis- ens porten a pensar que la dualitat tendeix a acabar-se per simple desaparició d’una de les parts, la que restava més o menys immune als canvis i a l’enduriment de l’entorn.

De la dualitat a l’empobriment generalitzat. L’econòmic del Punt Avui (10-3-19)