
Quan veiem un ciclista portant una voluminosa caixa a l’esquena per repartir menjar preparat a domicili, l’associem a un d’aquests nois que fa temps ens portaven les pizzes a casa, però sense motor. Però hi ha una altra diferència: els ciclistes no estan contractats com a assalariats, sinó com autònoms. És un exemple més de l’economia de plataforma, que tendeix a prescindir de qualsevol vinculació laboral per prestar els seus serveis. Tant per guanyar la màxima flexibilitat com per reduir costos.
Mentre plouen les sentències contradictòries sobre si aquesta nova fornada de repartidors han d’esdevenir treballadors assalariats o poden continuar com fina ara, el Departament de Treball acaba d’obligar la principal empresa del sector, Glovo, a donar-los tots d’alta de la Seguretat Social. El fundador de l’empresa havia dit que només podia ser viable si no havia de contractar laboralment els repartidors. Cal preguntar-nos tant si volem empreses que fonamenten l’èxit del seu model de negoci en la sobreexplotació dels seus proveïdors de serveis com si el continu desenvolupament de negocis en bases a les TICs no requereix que revisem unes categories laborals pensades per quan les indústries que treballaven en cadena eren hegemòniques.