“L’elit suprema” (L’econòmic del Punt-Avui, 11-11-18)

L'elit suprema4

La revisió i posterior esmena del Tribunal Suprem sobre el pagament de l’impost d’Actes Jurídics Documentats és només la punta de l’iceberg d’un aparell estatal comandat per unes elits que tan sols el conceben com un instrument al seu servei.

La modificació apressada del govern espanyol de la normativa perquè siguin els bancs els que d’ara en endavant es facin càrrec de l’impost ja va tenir una resposta anticipada per part de la banca quan estaven pendents de la decisió final del Suprem: apujaran els tipus d’interès de les hipoteques i s’ho cobraran per una altra banda. El problema és que la situació oligopolística del sector fa que els consumidors no tinguin veritables alternatives de finançament hipotecari i hagin d’acabar passant per l’adreçador.

I és que l’avarícia de les elits s’ha vist accentuada arran dels processos de concentració que s’han intensificat arran de la darrera crisi econòmica i financera.  La falta de mesura i la graponeria amb què aquestes elits defensen i reforcen un statu-quo que ja els és desmesuradament favorable du camí d’esberlar definitivament els equilibris econòmics i socials que es van establir fa 40 anys.

Aquest és el tema que tracto en aquest article a L’econòmic del Punt-Avui:

“L’elit suprema” (L’econòmic del PuntAvui, 11-11-18)

“Danys col·laterals del salari mínim” (Reportatge a La Vanguardia, 4-11-2018)

Danys col·laterals del Salari Mínim

La pujada del salari mínim fou la mesura estrella del pacte entre el PSOE i Podemos per tirar endavant el projecte de pressupostos de l’Estat per al 2019. L’actualització del Salari Mínim Interprofessional (SMI) és una decisió que pren anualment el govern espanyol de torn a través d’un simple decret-llei, un cop realitzades consultes formals amb patronals i sindicats.

Aquesta vegada, però, es volia fer diferent i incloure l’actualització en el paquet de mesures econòmiques que acompanyen els pressupostos. D’una banda, per donar èmfasi a la importància de l’acord i per justificar el suport de Podemos al projecte de pressupostos. I, de passada, per pressionar les forces sobiranistes perquè també ho fessin. De l’altra, perquè no es tractava d’un augment rutinari del SMI, sinó substancial, perquè passava de 773 a 900€ mensuals amb 14 pagues a l’any.

És un pas en la direcció correcta per evitar que ens consolidem com una economia que basa la seva competitivitat en els baixos salaris, però encara hi ha molta feina a fer. A Alemanya, per exemple, el que es fixa és el preu per hora treballada i així s’evita que a base de jornada parcial hi hagi qui intenti rebaixar l’import mínim fixat. Als Estats Units, existeixen salaris mínims diferenciats per estat federat i, fins i tot, per ciutats.

I és que en general, a Europa, el salari mínim se situa al voltant del 50% del PIB per capita. El nou salari mínim espanyol equivaldrà al 49% del respectiu PIB per capita, però només al 40% del PIB per capita català. Si ens fixem en la ciutat de Barcelona o en el conjunt del Barcelonès, el nou SMI només equival al 28,8% del PIB per capita en el primer cas i al 35,1%  en el segon.  Per tant, la necessitat d’impulsar un salari mínim adequat a la productivitat i al cost de la vida de Catalunya i de la seva àrea metropolitana continua sent una assignatura pendent.

És cert que a casa nostra el nombre de treballadors directament afectats per la millora del SMI és bastant limitat, però una pujada substancial d’aquesta magnitud tramet un missatge important en matèria d’expectatives salarials i de factors de competitivitat. Potser és per això, i perquè a determinades zones de l’Estat el nou SMI pot arribar a suposar el 60% del PIB per capita, que la patronal, el Banc d’Espanya i determinats serveis d’estudis s’han afanyat a posar el crit al cel pel suposat nombre de llocs de treball que deixaran de crear-se a causa de l’augment anunciat.

Aquest diumenge,  l’Eduardo Magallón, des de la Vanguardia, recollia el parer de diversos economistes (M. Jesús Fernández, Gonzalo Garcia, Guillem López Casasnovas, Josep Oliver, Joan Ramon Rovira i jo mateix) sobre el nou SMI. El podeu llegir a continuació:

“Danys col·laterals del salari mínim” (Reportatge a la Vanguardia, 4-11-2018)