“Àfrica” (La Vanguardia, 28-6-18)

LV_Economia_20180628_Àfrica (fragment)

Tothom parla de com hem de gestionar l’allau d’immigració africana que travessa el Mediterrani per arribar al somni d’Europa. Però sembla que ningú es planteja estratègies a mitjà i llarg termini que puguin frenar en origen aquesta recerca desesperada per la supervivència. Mentre no siguem capaços d’abordar solucions efectives en origen, la política de pedaços i draps calents no solucionarà res  i, a la més mínima, atiarà l’animadversió africana cap a Europa i l’home blanc, al que molts fan responsables dels seus problemes.

Al cap i a la fi, recordem que les primaveres àrabs van esclatar a partir del malestar del jovent sense feina de les ciutats nord-africanes. I que l’auge de grups armats gihadistes s’ha traslladat d’Orient Mitjà a l’Àfrica musulmana.

Un cop redactat aquest article i mentre era a l’espera de publicar-se, hem sabut quin era l’objectiu últim de les presses del nou govern espanyol per acollir refugiats. El diari més important d’Alemanya, el Frankfurter Allgemeine, demana en un article, signat pel seu redactor Constantin van Lijden, no generar complicacións diplomàtiques i polítiques amb Espanya. Ara que la cancellera Merkel reclama “solidaritat europea”,  no fos cas que Sánchez es desdigués del “generós” oferiment de liderar un front mediterani per abordar el problema de la immigració africana, tal com acaba de proposar a Merkel en la seva primera visita a l’estranger.

Ja us podeu imaginar quines són les complicacions diplomàtiques a evitar. Una vegada més, la immigració africana esdevinguda moneda de canvi europea. O això és el que alguns pretenen amb L’única decisió assenyada, políticament i diplomàticament”

Del problema de fons, en parlo en aquest article de La Vanguardia:

LV_Economia_20180628_Àfrica

“Entre el cànon i la censura”. Divuit convidats en 18 frases

Entre el cànon i la censura. Isona Passola, Xavier Albertí, Andreu Gomila, Empar Moliner i Jaume Roures
Isona Passola, Xavier Albertí, Andre Gomila, Empar Moliner i Jaume Roures a la taula rodona sobre arts escèniques i audiovisuals

Aquest dijous, 21 de juny, hem celebrat la Jornada “Entre el cànon i la censura. La memòria com a relat del poder”, organitzada per la Gerència de Cultura de la Diputació de Barcelona al CCCB. Ha estat una intensa Jornada amb un gran nombre de reflexions interessants sobre com des del poder, sigui polític, econòmic, mediàtic o de mandarinatge, es conforma la memòria en l’àmbit de les arts i la cultura.

La Jornada s’ha transmès en directe per streaming i els vídeos de les quatre taules rodones i de la presentació de La Torna els podeu veure clicant en els següents enllaços:

Cànon i la censura a la paraula escrita

Cànon i censura a les arts visuals

“La torna” com a paradigma

Cànon i censura a les arts escèniques i audiovisuals

Cànon i la censura a la música i els espectacles

Així mateix, el contingut dels debats s’editarà en un llibre a càrrec de l’equip de la revista L’Esguard, responsable també de la transmissió i de l’edició dels vídeos.

Per als qui no hi heu pogut assistir, i com a tast previ al visionat d’uns vídeos que us recomano que aneu fent a mesura que us sigui possible, aquí podeu trobar la Jornada sintetitzada en les  frases  que ens han semblat més significatives de cada convidat:

Maria Favà (periodista): “Un temps abans dels Jocs Olímpics, Josep Miquel Abad, que era conseller delegat del Comitè Organitzador, va tenir el valor d’escriure al meu director d’aleshores a l’Avui, Josep Faulí, demanant-li àrnica per fer la informació i suggerint que m’enviessin a fer crítica musical”

Oriol Izquierdo (gestor cultural): “Avui estem sotmesos a una censura que no és menor a la censura dels anys setanta (…) Té unes altres formes i són unes formes molt i molt i molt perilloses, davant les quals hem de ser valents, no acovardir-nos, buscar el suport de companys i col·legues i, sobretot, no callar mai”

Ada Castells (escriptora i articulista): “La precarietat laboral del periodisme i del món literari és la màxima causa de l’autocensura”

Jaume Capevila, Kap (ninotaire):” La idiotització, la banalització de tot també és una forma de censura”

Xavier Antich (filòsof): “(La imposició de) El cànon és més poderosa que la censura perquè és més persistent i més efectiva i perquè continua sent operativa”

Francesc Torres (curador de l’exposició al MNAC de “La capsa entròpica”): “La censura més potent que hi ha en un sistema capitalista és el mercat”

Tatxo Benet (periodista i productor audiovisual): “Només un artista, Pere Llobera, va despenjar la seva obra d’ARCO quan van censurar l’obra de Santiago Sierra sobre els presos polítics”

Valentín Roma (curador de l’exposició censurada al MACBA “La bèstia i el sobirà): “El que està en entredit no és  tant la llibertat d’expressió sinó de la llibertat de fricció, el dret a discrepar de les icones, els llenguatges i les gramàtiques del poder”

Arnau Vilardebò (actor): “Quan Els Joglars vam entrar a la presó, ho vam fer amb la idea que si en Tarradellas ens havia dit que ens traurien aviat, comptàvem amb tres mesos” (Se n’hi van estar set)

Ferran Rañé (actor): “El que ens deia l’advocat Loperena era que Els Joglars havíem accelerat la llibertat d’expressió i la separació de poders (civil i militar)”

Xavier Albertí (director de teatre): “Des del 1590 fins al 1833 (…) Barcelona per llei només tenia la possibilitat de tenir un únic teatre. Són molts  segles de control des de la corona espanyola perquè no pugui haver-hi altres possibilitats de diversitat d’opinió”

Empar Moliner (escriptora i col·laboradora de ràdio i TV): (A propòsit del programa de TV en què cremava una suposada Constitució espanyola com a exemple del que hauria de fer una família amb pobresa energètica després que el Constitucional tombés la llei del Parlament sobre la matèria) “Ho tornaria a fer avui? Aquesta pregunta és molt complicada perquè ens posem en la qüestió de l’autocensura. Tindria jo por de fer-ho avui? La resposta pot ser sí”

Jaume Roures (productor audiovisual): “Més enllà de la censura, el que és gravíssim és l’empobriment de la cultura democràtica de la gent”

Isona Passola (productora i directora de cinema): “Al cinema català hi ha un esquema mental absolutament presoner que es reflecteix a l’hora de rodar pel que fa als temes i a la llengua de rodatge… Com diu Wim Wenders, la llengua d’Europa és la traduccció”

 

Gerard Quintana (cantant): “Quan la censura no actua és que el poder se sent molt segur (…) Quan el poder se sent en perill, actua amb tota la seva contundència. Això és el que està passant ara”

Francesc Ribera, Titot (cantant i escriptor): “Quan sents que et vigilen, estigues tranquil perquè volen que penses que et vigilen. La resta ja et censuraràs tu”

Sílvia Comes (cantautora): (A propòsit de les cançons masclistes) “Ara tenim una consciència col·lectiva que abans no hi havia”

Pere Camps (promotor musical): “Prohibir (cançons sexistes, racistes, classistes, elitistes…) no és la solució (…) El combat és dialèctic, el combat és el de les idees (…) Amb la cultura es combat tota la resta”

“Barcelona és capital” (L’econòmic del PuntAvui, 10-6-18)

L'econòmic, 10-5-18

El paper de Barcelona i del fet urbà i metropolità en la recuperació econòmica és decisiu perquè aquesta sigui sòlida, tingui continuïtat en el temps i  sigui sostenible, tant en termes ambientals com en termes socials. En aquest article de L’econòmic del PuntAvui identifico sis grans grups de requisits per aconseguir-ho: accessibilitat, equilibri d’usos, costos, qualitat de vida, ecosistemes i valors i cultura col·lectiva.

“Barcelona és capital” (L’econòmic del PuntAvui, 10-5-18)

Àrea de Cultura. Diputació de Barcelona

Entre el Cànon

Des de l’Àrea de Cultura de la Diputació i en el marc de les Jornades de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, el 21 de juny celebrem la segona trobada del cicle «Cultura i memòria», que porta per títol Entre el cànon i la censura. La memòria com a relat del poder, de la que tinc la satisfacció de ser-ne el comissari.  

La Jornada proposa quatre taules rodones que analitzaran com es formula el relat en els diferents àmbits culturals. D’una banda, destriant allò que mereix la pena de ser reconegut i recordat -el cànon- i, de l’altra, allò que es considera que no ha de tenir ni l’oportunitat de ser conegut ni valorat pel públic, la censura.

Els àmbits que tractarem són la paraula escrita (literatura i premsa), les arts visuals, les arts escèniques i audiovisuals (teatre, cinema, televisió) i la música. Aquesta panoràmica la farem de la mà de professionals i artistes de primera línia que, en una mesura o altra, han reflexionat o han estat implicats en la formulació del cànon o han patit la censura. Hi participaran artistes i professionals vinculats al món de la cultura com ara Tatxo Benet, Oriol Izquierdo, Jaume Roures, Isona Passola, Xavier Albertí o Gerard Quintana

També podrem assistir a una projecció de La Torna, la mítica obra dels Joglars prohibida el 1976 per un tribunal militar, comentada per dos dels seus membres històrics, Ferran Rañé i Arnau Vilardebò. Clourem la Jornada amb un recital de Roger Mas que inclourà dins el seu repertori habitual diverses cançons que van ser objecte de censura en el seu moment.

La inscripció és gratuïta i pot fer-se per al conjunt de la jornada o per a aquelles parts que més us puguin interessar. Podeu consultar el programa complet i inscriure-us a:

Programa Jornada Cultura i Memòria 2

 

 

 

 

%d bloggers like this: