“Els residus d’Europa” (viaempresa.cat, 18-4-18)

La recollida selectiva està estancada. L’Ajuntament de Barcelona fa volar coloms amb la nova contracta de recollida de brossa per al 2019. Mentrestant, el Parlament d’Estrasburg, conscient que la recollida de residus no millora prou a Europa i que encara hi ha països molt més endarrerits que el nostre, aprova directives i fixa terminis i percentatges. Sembla que després d’uns llargs mesos de punt mort després dels acords de París sobre el canvi climàtic de finals del 2015, es reprenen els esforços per avançar cap a una economia més verda i sostenible. Fins i tot el Constitucional s’apunta a la festa i aixeca la suspensió a la Llei Catalana del Canvi Climàtic.

De tot plegat en parlo en aquest article a viaempresa.cat:

Els residus d’Europa. Viaempresa.cat, 18-4-18

“La metròpoli ciutat” (La Vanguardia, 18-4-18)

Potser una mica com a conseqüència de tants anys de fer servir Barcelona per pronunciar  discursos i fer polítiques grandiloqüents, hem passat en els darrers temps a només pensar en petit i amb la mirada curta. Posar remei als problemes immediats que amb la crisi econòmica,  i amb l’inici d’una recuperació irregular i desequilibrada, s’han fet més evidents ha guiat l’acció de l’actual govern municipal de Barcelona. Un govern, però, que ha perdut visió de conjunt i de mitjà i llarg termini i ha menystingut la dimensió metropolitana de la ciutat i el lideratge en aquest àmbit al que Barcelona no pot renunciar. Una dinàmica de govern que sembla que ha contaminat també la major part dels grups de l’oposició, de manera que tots plegats només plantegen pegats locals per resoldre problemes d’abast global.

I és que només en clau d’àrea i de regió metropolitana Barcelona podrà afrontar amb èxit els  problemes cada cop més punyents que que afecten les nostres ciutats i la societat europea en general. Aquest és el tema que tracto al meu article a La Vanguardia.

20180418_La metròpoli ciutat_LV_Economia

“Per no morir d’èxit” (L’econòmic del PuntAvui, 8-4-18)

Els sotracs patits per la ciutat i el país a partir dels atemptats a la Rambla del mes d’agost han fet disminuir la virulència del debat sobre l’impacte del turisme i les alternatives per gestionar-lo.

Malgrat les veus apocalíptiques interessades, només es va notar un cert reflux de turistes a Barcelona entre els visitants que s’allotgen en els hotels de més categoria. Tanmateix, benvinguda sigui l’aturada de l’espiral turística si permet un debat més assossegat i més constructiu. I, sobretot, on els principals agents del sector s’hi acabin implicant. Aquesta és una condició ineludible per a qualsevol política de gestió del turisme que vulgui ser realment efectiva. L’alternativa és acabar matant la gallina dels ous d’or i morir d’èxit.

En parlo en l’article d’aquest diumenge a L’econòmic del PuntAvui:

“Per no morir d’èxit”. L’econòmic del PuntAvui, 8-4-18