“Les lliçons de Covestro” (viaempresa.cat, 22-2-18)

 

 

Les lliçons de Covestro. VA, 22-2-18 (2)

La vitalitat de la indústria catalana es comprova dia a dia. Ahir sabíem que les exportacions ja representen el 174% de les vendes a la resta de l’Estat. Duem camí d’anar superant la dependència  del mercat i de les decisions adverses de l’Estat espanyol, tal com plantejava en  l’article de fa uns dies.

En aquest context, resulta especialment il·lustratiu el cas de Covestro. L’antiga divisió química de Bayer va anunciar fa dos anys que tancava la planta de Tarragona per manca de competitivitat. Però, a base d’innovació i de tenacitat, han aconseguit capgirar la situació i assegurar la viabilitat de la planta.

En parlo en aquest article de viaempresa.cat:

Les lliçons de Covestro. Viaempresa.cat (22-2-18)

“Creueristes” (La Vanguardia, 13-2-18)

Creueristes (fragment)

El dels creueristes és un fenomen tan nou a casa nostra que el corrector automàtic encara rebutja el neologisme. Per això mateix i com tots els fenòmens nous que es desenvolupen sobtadament, les administracions tenen dificultats per saber com administrar-lo i com fer compatibles els legítims interessos particulars dels qui el promouen amb l’interès general de l’economia i la societat.

A casa nostra, a l’expansió mundial i  -molt especialment al Mediterrani- dels darrers anys, cal afegir-hi la proactivitat del Port de Barcelona per captar aquest tràfic, que ha dut a convertir la ciutat en la primera destinació europea en aquest àmbit. Els creueristes generen importants beneficis turístics, especialment en els ports que com Barcelona són origen i/o destinació dels circuits marítims. Es tracta d’un visitant de nivell mitjà-alt, que sovint pernocta un, dos o tres dies abans o després del viatge a la ciutat base.

Tanmateix, hi ha un segment important d’aquests creueristes que només fan una visita d’hores a la ciutat, sigui perquè només hi fan escala o sigui perquè arriben o se’n tornen ràpidament a casa seva. En aquest sentit són equiparables als visitants de dia que des de qualsevol hotel de la costa arriben a fer una visita d’unes hores a la ciutat, a vegades tan sols a indrets o a espectacles, com les fonts de Montjuïc, on no efectuen cap despesa. Són, en l’argot del sector, els excursionistes. Uns excursionistes a qui sovint els hotelers de la ciutat acusen dels fenòmens de massificació turística, agreujats perquè es desplacen en grup i en autocar per la ciutat.

De dos dels darrers episodis a propòsits dels creueristes a casa nostra, en parlo en aquest article a La Vanguardia:

Creueristes. La Vanguardia, 13-2-18

 

 

“La pluja de milions del 4%” (L’econòmic del PuntAvui, 11-2-18)

dav

El ministre Íñigo de la Serna sembla l’alumne més avantatjat de Rajoy i disposat a donar algun caire de versemblança als 4.000M€ que el president espanyol va prometre fa uns quants mesos. Segons el ministre, “s’inverteix per una necessitat d’infraestructures i, en cap cas, pel procés independentista”.

De la llista de possibles anuncis d’inversions que vaig relacionar quan vaig lliurar l’article al director de L’econòmic, de moment no n’he encertat cap. Ja deia que era difícil. Els darrers anuncis corresponen a inversions immobiliàries al Prat i l’adequació de l’estació intermodal del Prat per rebre l’EVA, la versió low cost de l’AVE. Com és low cost, no arribarà a Sants -d’altra banda, saturada mentre el ministeri no enllesteixi la Sagrera. Això sí, no  ens han dit pas que els trens de l’EVA no arribin a l’estació d’Atocha, a 800 metres del Museu del Prado.

Mentrestant, el compromís de desviar per l’AP-7 els camions de la N-340 a partir del gener no han estat capaços de complir-lo fins que a començaments d’aquesta setmana hem hagut de lamentar un accident a l’Arboç amb tres morts a causa d’un camió que bloquejava en tisora el mig de la carretera.

En l’article que publico aquest diumenge a L’econòmic del PuntAvui faig algunes consideracions sobre els darrers anuncis d’inversions a Catalunya del govern espanyol.

La pluja de milions del 4%. L’econòmic, 11-2-18

 

Comissió Municipal sobre la connexió del tramvia per la Diagonal (31-1-18)

Doble carril bus a Granvia-Rocafort
El doble carril bus de la Granvia va des de la plaça d’Espanya fins a la plaça de la Universitat. Una alternativa ràpida, bona i fàcil a replicar a la Diagonal per millorar la funcionalitat dels autobusos i disminuir l’espai per al vehicle privat. I si cal, sentit únic als carrils centrals de la Diagonal d’entrada des del Llobregat.

El dia 31 de gener vaig tenir l’ocasió de participar en la sisena sessió de la Comissió de connectivitat per l’avinguda Diagonal -habitualment denominada del “tramvia per la Diagonal”-, convidat pel Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya. Aquesta sessió, penúltima sessió temàtica, portava per títol “Anàlisi cost-benefici i anàlisi multicriteri”. Hi han participat  també com a ponents Manuel Ulied (enginyer i soci director de MCrit), convidat del GM Socialista, i David Rojas (investigador d’ISGlobal ), convidat pel GM de Barcelona en Comú.  La sessió s’ha encetat amb la presentació per part del govern municipal d’un informe d’Anàlisi cost-benefici i anàlisi multicriteri. La sessió s’ha desenvolupat sota la presidència del regidor no adscrit Gerard Ardanuy.

A continuació reprodueixo el text de la meva exposició:

Comissió-tramvia-31-1-18

%d bloggers like this: