“Sabadell i Catalana es quedaran” (TOT Sant Cugat, 20-10-17)

A Sant Cugat, tocant a la B-30, hi ha els serveis centrals de dues de les principals empreses que aquests dies han anunciat que traslladen la seu fora de Catalunya, el Banc Sabadell i l’asseguradora Catalana Occidente. Aquesta darrera fou la pionera en aquests desplaçament des del cor de Barcelona a l’entorn metropolità de la B-30 i tothom encara recorda els costos i les dificultats que comportà aquell trasllat. Un trasllat, això sí, finançat amb les plusvàlues aconseguides amb l’abandó de les cèntriques oficines al cor de l’Eixample de Barcelona.

Des de Sant Cugat, el setmanari gratuït de la ciutat, TOT Sant Cugat,  -76.000 usuaris únics i 22.500 exemplars distribuïts en paper- em demana pel futur dels serveis centrals d’aquestes empreses. Un futur sobre el que no ens hem de preocupar gaire a mitjà i a llarg termini, com el de la majoria d’empreses que aquests dies anuncien el trasllat de la seu fora de Catalunya.

http://www.totsantcugat.cat/opinio/sabadell-i-catalana-es-quedaran-71355102.html

 

“El xantatge” (Viaempresa, 11-10-17)

 

Primer era que no volien perdre l’empara del Banc Central Europeu. Després que si els atacs dels especuladors a la borsa i el boicot no declarat dels consumidors espanyols. Després que si la inseguretat jurídica. Tots encapçalats pel grup Caixa en les seves múltiples ramificacions. Tot per evitar la Declaració d’Independència. En parlo a bastament a l’article publicat avui a viaempresa.cat: El xantatge

El xantatge. Viaempresa. cat, 11-10-17

“El gran canvi”. L’econòmic del PuntAvui, 8-10-17

La Caixa, Banc Sabadell, Gas Natural i AGBAR han encapçalat el trasllat de seus socials a fora de Catalunya. Són els epígons locals de les grans empreses vinculades a la regulació, a les tarifes i a les inversions que dicta un Estat espanyol en simbiosi perfecta amb els oligopolis, les finances i les grans adjudicatàries d’obra pública.

Arran d’aquesta fugida orquestrada, encara resulta més evident que a Catalunya necessitem efectuar tants canvis a la nostra economia i a la política econòmica, en el sentit més ampli del terme,  que ha d’impulsar-la, que sovint no sabem per on començar a descriure’ls. Quan consolidem la independència haurem d’establir un esquema lògic de prioritats per a encaminar-nos cap al model d’economia i de país que ens garanteixi el màxim benestar col·lectiu possible i que només s’aconseguirà amb un veritable canvi de  prioritats en favor de l’economia productiva i de les empreses petites i mitjanes obertes al món.  En l’article publicat aquest diumenge a L’econòmic del PuntAvui intento sintetitzar on som dins l’Estat espanyol i cap a on hem de canviar amb els instruments de l’estat propi

El gran canvi. L’econòmic. El PuntAvui, 8-10-17