Turisme de qualitat és el concepte màgic que s’utilitza sovint per evitar les molèsties que comporta l’èxit turístic de Barcelona. Però, què vol dir en realitat un turisme de qualitat? Turisme de qualitat és un eufemisme per no parlar de turisme d’alt poder adquisitiu? Un turisme de qualitat ens evitaria realment tots els efectes no desitjats de les concentracions turístiques? I què hem de fer per aconseguir un turisme de qualitat? De tots aquests temes parla el meu darrer article a La Vanguardia, que podeu consultar a través de l’enllaç següent:
http://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-catal%C3%A0/20161228/282583082672778
Tal és el cas de Jaume Plensa. Si encara no ho heu fet, acosteu-vos al Plau de la Música a contemplar la Carmela. L’encant de les seves noies somiadores vistes de tres quarts resulta encara més evident davant de la mola vermellosa amb què Òscar Tusquets va ampliar no fa gaires anys el Palau de la Música . No és estranya la fascinació que l’escultura de Plensa emana en aquest marc i la processó de curiosos i turistes que la contemplen i la fotografien. Tot això ve a compte perquè a tres minuts del Palau -al carrer de Trafalgar- podeu retrobar-vos amb les obres de Plensa a la Galeria Senda. Tornareu a trobar-vos amb més adolescents somioses d’ulls aclucats i cabells recollits. I també un exemplar dels personatges asseguts formats per números i lletres i que han constituït la base inicial de la seva projecció internacional.
Seguint amb Casas, a més de l’exposició antològica de Sitges, també el podem trobar fins a final d’any a la planta superior de la casa Rocamora del Putxet. Emparentat amb la família Rocamora, Casas tenia per costum regalar retrats als protagonistes de casaments i altres esdeveniments. Però tant o més interessants que els vuit llenços i dibuixos de tall més convencional que retraten la família Rocamora són els petits dibuixos i aquarel·les del pintor que s’exposen a les vitrines. Una raó addicional per visitar -amb visita guiada a través de Cases Singulars- aquest palauet de tombant de segle del Putxet d’un d’aquests burgesos diletants i amb vocació artística del tombant de segle. Llàstima que el bell jardí quedés mutilat per anodines edificacions que van permetre quadrar els comptes de la família. Un altre dia parlarem de l’excel·lent tasca que desenvolupa Cases Singulars i de la progressiva obertura del patrimoni arquitectònic de la ciutat als visitants.
Joan Pere Viladecans ja havia il·lustrat les portades dels llibres de Martí i Pol -i de molts altres poetes- a la mítica editorial de Llibres del Mall, que als anys setanta donà a conèixer en acurades edicions la poesia del seu nucli impulsor -amb Maria Mercè Marçal i Ramon Pinyol al capdavant- i va promoure l’obra d’autors de la generació anterior, com Martí i Pol, a qui ajudaren decisivament a esdevenir el poeta més llegit i més estimat de la literatura catalana durant dècades.
Enric Llarch 