“La criminalització del turisme” (La Vanguardia, 19-10-16)

Carregar contra el turisme està de moda. L’arribada massiva de visitants, especialment accelerada i intensa a Barcelona, ha convertit el turisme en l’ase dels cops. Amb tot els seus clarobscurs, el turisme ha posat en evidència les nostres limitacions i contradiccions com a societat i com Administració. Aquest és el tema que tracta avui el meu article a La Vanguardia.

20161019_la-criminalitzacio-del-turisme_lv_economia

Surrealistes i artistes revolucionaris a Barcelona

La Galeria Barbié i la Galeria Mayoral ens ofereixen dues  exposicions amb protagonistes de primer nivell de les avantguardes històriques. I ho fan pràcticament una davant de l’altra, al carrer Consell de Cent.

L’imaginari irracional és el títol amb què la galeria Barbié aplega una vintena d’obres de pintors i escultors, molts dels quals comunament adscrits al surrealisme. Entre les obres més destacades, trobem Miró (amb una preciosa obra sobre paper) i un parell de dibuixos dels anys 40 i 50 de Dalí. També hi ha obres Fernand Léger i André Masson, aquest darrer un habitual de la Galeria Barbié.

Destaquen tres petites escultures de l’amic de Miró, Alexander Calder, de Jean Arp i una magnífica Montserrat cridant de Juli González. Finalment, un surrealista avant la lettre, el pintor metafísic Girogio de Chirico, hi és present per partida doble amb una de les versions de postguerra del seu cèlebre Hèctor i Andròmaca i una escultura que trasllada a les tres dimensions una de les  obres de la sèrie sobre els arqueòlegs. Precisament, ens han anunciat que De Chirico serà objecte d’una important exposició al Caixaforum, a començament de l’estiu vinent i en col·laboració amb la seva fundació, ubicada a la piazza Spagna de Roma.

En l’apartat d’escultura tenim també un dels cèlebres arbres -o flors- de Jean Dubuffet, similar als quatre que hi ha al davant del Chase Manhattan Bank de Nova York. En aquesta ocasió, està envoltat per una mena de jardí, que ens recorda més la gran instal·lació al jardí d’escultures del museu Kröller-Müller holandès.

No deu formar part de la mostra, però també podem contemplar a la mateixa sala un exemplar de la famosa butaca dissenyada el 1918 per l’arquitecte holandès Gerrit Rietveld, que pocs anys després -el 1923- va pintar a la manera de Mondrian, amb la qual cosa va passar a denominar-se Butaca vermella i blava i va esdevenir un dels símbols de l’obra del grup De Stijl.

Davant per davant, la Galeria Mayoral fa un homenatge als artistes que van protagonitzar el pavelló de la República a l’Exposició Internacional de París del 1937. Curiosament, hi tornem a trobar alguns dels noms presents a la Galeria Barbié: Miró, Calder -amb un dels seus cèlebres mòbils- i Gonzàlez. Recordem que Alexander Calder va presentar al Pavelló la famosa Font de Mercuri -que ara podem contemplar a la Fundació Miró- i Juli Gonzàlez hi participava amb la versió principal de La Montserrat, que crida pels horrors de la guerra. A la Mayoral també hi és present Picasso, amb una pintura del 1950 d’uns negres i grisos que recorden els del Gernika que presentà al Pavelló.

L’exposició fa un homenatge també a Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, arquitectes del magnífic edifici racionalista que hostatjava el Pavelló. Un Pavelló, que cal recordar-ho, té una rèplica en escala 1:2 a la part baixa de la Vall d’Hebron, tocant a Horta, en un dels exemples de la divisa preolímpica d’Oriol Bohigas de monumentalitzar la perifèria i lamentablement molt desconegut per la gran majoria de barcelonins. Al costat d’aquesta rèplica hi ha la potser més coneguda, per la seva espectacularitat, escultura dels Mistos, de l’aritsta suec del pop art Claes Oldenburg.

La mostra es completa amb una petita filmació d’època sobre els exteriors del Pavelló i de la Fira i amb una reproducció fotogràfica a gran escala del famós i malaguanyat mural de Miró, El segador, desaparegut en desmuntar el Pavelló.

En resum, un parell d’exposicions imprescindibles per a tots els amants de les avantguardes històriques,  i amb obres poc conegudes d’artistes que en diversos casos no són habituals de veure a Barcelona.

Galeria Barbié. L’imaginari irracional (obert tot el mes d’octubre)

Consell de Cent, 321. Barcelona

http://www.galeriabarbié.com

Galeria Mayoral. Artistes revolucionaris. Homenatge al Pavelló de la República Espanyola, 1937 (fins al 7-1-17)

Consell de Cent, 286. Barcelona

http://www.galeriamayoral.com/ca/

CRAI Biblioteca Edifici del Pavelló de la República ( obert de 08:00 a 20:00)

http://crai.ub.edu/ca/coneix-el-crai/biblioteques/biblioteca-pavello-republica/edifici-pavello-de-la-republica

galeria-mayoral-artistes-revolucionaris

%d bloggers like this: