“Pagueu-los millor!” (La Vanguardia, 20-6-22)

L’escassetat de mà d’obra fins ara només es produïa en sectors i especialitats molt específiques. Podíem dir que hi havia un desajust entre l’oferta de persones qualificades formades i la demanda que realment existia en un mercat que sempre avançava més ràpidament que els nostres sistemes formatius.

Ara, coexistint amb el primer, ens trobem amb una altra mena de desajust: el de les feines poc qualificades. No es tracta tant d’un tema de prestigi social, com sostenen alguns per explicar la falta de cambrers. Ni dels universitaris que ara no es presten a treballar els estius per guanyar uns calerons que els ajudin a passar millor el curs acadèmic. Més aviat són les retribucions i les condicions de treball.

Pagueu-los millor. La Vanguardia, 20-6-22

Si no hi teniu accés, mireu de llegir-lo en la imatge adjunta:

“Les elits barcelonines ja no tenen qui les estimi” (Viaempresa.cat, 21-6-22)

Els immediats processos electorals a moltes de les principals organitzacions empresarials mostren les dificultats que les elits barcelonines tenen per regenerar-se. Tant en termes de tipus i grandària d’empreses i sectors que representen, com d’edat i gènere dels seus representants, com de discurs.

Un discurs, es planyen, molt menys influent que abans. I és que aquestes elits semblen impermeables als canvis a la societat catalana i tenen dificultats per reconèixer la veritable naturalesa de l’Estat espanyol.

Les elits catalanes ja no tenen qui les estimi. Viaempresa.cat, 21-6-22)

“I si també limitem els creuers?” (L’econòmic. El Punt-Avui, 12-6-22)

El concepte d’aforament màxim és conegut per tothom en espais tancats i cada cop més en els l’afluència a espais naturals i en esdeveniments que se celebren en espais oberts però limitats. Com ara els festivals. L’aforament màxim garanteix la seguretat, la comoditat i la qualitat de l’experiència dels visitants. I una interacció adequada amb l’entorn.

Traslladar aquest concepte a un espai teòricament obert com una ciutat no és ni fàcil ni hi estem pas acostumats, encara que amb la pandèmia els aforaments restrictius van estar a l’ordre del dia. Tanmateix, en destinacions turístiques sobrecarregades aquest concepte caldria recuperar-lo i adaptar-lo.

Venècia ha encetat el control i les restriccions als excursionistes que no hi pernocten. Dubrovnik i Palma han estat les primeres ciutats del Mediterrani a limitar el nombre de creuers que hi arriben diàriament. A Mallorca també han posat en marxa un pla per eliminar els allotjaments de menor qualitat.

Aquest estiu que serà d’eufòria postpandèmica tornarem a trobar-nos amb problemes generals de saturació, que ara ja patim en determinades infraestructures de transport. No podem viure sense turisme, però un excés de visitants també ens ofega a poc a poc.

I si també limitem els creuers? L’econòmic. El PuntAvui, 12-6-22

“La mà negra són moltes mans” (Viaempresa.cat, 7-5-22)

Molt s’ha parlat aquests dies sobre el baix nivell d’execució de les obres pressupostades per l’Estat a Catalunya. I excepte algú que descartava “una mà negra”, no hi ha hagut explicacions del perquè d’aquest baix nivell d’execució que es repeteix ara rere any. Aquí formulem les hipòtesis més plausibles.

La mà negra són moltes mans. Viaempresa.cat, 7-5-22

Terrassa-Abrera i les obres de la seu (Viaempresa.cat, 31-5-22)

Acte reivindicatiu insòlit al Vallès. Les entitats empresarials han convocat una concentració en una rotonda d’accés a la connexió Abrera-Terrassa per reivindicar que s’acabin aquest tram de la B-40 o Ronda del Vallès. Són 13 anys d’obres, gairebé a quilòmetre per any.

Repassem alguns dels endarreriments més significatius de les obres de l’Estat a Catalunya, el mateix dia que sabem que el govern espanyol només va invertir un terç del pressupostat per a Catalunya -un 35,5%-, mentre que a Madrid la xifra va arribar al 185%, el que es tradueix en una inversió de 35 € per cada català i de 308 € per cada madrileny

Terrassa-Abrera i les obres de la seu. Viaempresa.cat, 31-5-22

“Impressions de Portugal” (Viampresa.cat, 17-5-22)

Portugal ens queda lluny, però potser hauríem de prestar-li més atenció. No només com a destinació turística, sinó per com afronten reptes que en molts casos són semblants als nostres. I, fins i tot, com adopten iniciatives veritablement innovadores.

Impressions de Portugal. Viaempresa, 19-5-22

“Com les orenetes” (Diners. La Vanguardia, 1-5-22)

Sempre acaben tornant. Com les orenetes. Algú es temia, o desitjava, que no ho fessin. Més forts que la pandèmia. Ben decidits encara que bufin vents de guerra.

Al sector han perdut algunes plomes, però està satisfets d’haver aguantat prou bé. Ara, amb això no n’hi haurà prou. No es pot continuar fent negocis com sempre amb els turistes.

Com les orenetes. Diners. La Vanguardia, 1-2-5

Si no hi teniu accés, podeu llegir-lo en la següent imatge:

“Catalangate: vista a l’Est!”. Viaempresa.cat, 5-5-22

Els núvols que vénen de l’Est d’Europa no permetien a Sánchez continuar traient pit i fer com si no passés res. L’últim gir de guió, el cap dels espies espiat -de botxí a víctima-, és digne de Hollywood, però reforça el relat que la podridura de les elits espanyoles no coneix límit.

Catalangate: vista a l’Est! Viaempresa.cat, 5-5-22

“Una Barcelona de barriada” (Viaempresa.cat, 13-4-22)

L’entrada en funcionament del túnel de les Glòries ha posat en evidència el malestar soterrat per les polítiques urbanístiques de l’Ajuntament de Barcelona, que ha passat de considerar els turistes com els culpables de tots els mals a carregar contra els ciutadans metropolitans que fan servir el vehicle privat a falta d’un transport públic més eficient.

Una Barcelona de barriada. Viaempresa.cat, 13-4-22

“Regular el comerç electrònic per limitar el poder dels oligopolis” (Viempresa.cat, 28-3-22)

El desenvolupament de les TIC i l’aparició de nous operadors especialitzats provoca que el comerç minorista també entri en la dinàmica de la globalització, les economies d’escala i els oligopolis.

El comerç electrònic és el principal vehicle per a la desaparició d’una competència relativament equilibrada en profit de fortes i creixents posicions de domini. Des del Govern, s’intenta per primer cop acotar el camp de joc perquè no hi hagi tan desequilibri entre uns i altres. Un propòsit tan lloable com complex.

Regular el comerç electrònic per limitar el poder dels oligopolis. Viaempresa.cat, 28-2-22

%d bloggers like this: